3ª Btt Serra d'Almenara

La Btt Serra d'Almenara ja està feta, el dia abans vam anar cap a Bellcaire amb l'Anna i el Dani, i pel mati...després de la previa preparació...Pam!!

Quina polseguera que hi havia! els primers quilòmetres van se un infern...a la sortida 350 bicis, i com més enrrere més pols, així que gasss! al davant, cares conegudes! lo Cunyi, l'Alvaro, lo Mariano, tots els del Motoclubsegre, tots los dels Bluemotors...nivelazo!

La cursa en general era força plana, amb repetxos curts, però importants a l'hora d'agafar posicions! a la primera hora, la  mitja era de 32km/h, increible! després la cosa ja va anar afluixant...venien alguns senderets en pujada que trencaven el ritme, la mitja baixava...però el ritme no! la gent llesta es posava a roda en els llocs rodadors, jo no! era el capdavanter del segon grup i que collons! a donar-ho tot, sempre i soc a temps de deixarme caure i posar-me a roda! a les pujades feiem la goma, jo m'escapava i quan tornava el pla, el grup m'agafava! per sort, un noi, de nom Dani i del BenimotoBikes s'anava posant al davant i em donava un respiro! a la pujada més llarga, em vaig distanciar més i ho vaig aprofitar  per apretar els últims quilòmetres i entrar en la posició 10, per darrere de gent com el Dani, l'Eric, el Pedrosa, l'Enric Ramoneda o el Ramon Duch, tot un logro!! al final, 65km i 1200m/d en 2h i 40min!

Al acabar fruita fresqueta...bocata...i com no! l'explicació de les jugades amb els amics bikers! després...vam poder veure com l'Anna agafava la que será la seva nova bici! una Berria 27,5 superxula que li queda com anell al dit, que la disfrutis Cunyi!  segur que li treuràs el suc a base de bé!
 

 

Kasper Wheels

Aixi a quedat la Scott amb les noves llantes del Amigo Kasper! no només queden millor, el soroll és espectacular, i el més important...també l'han fet baixar el pes dels 10,060 als 9,730! la 27,5 ja és Sub 10, i això que la quantitat de líquid pel tubeless és execiva!

 

 

29 VS 27,5

Després de 8 mesos amb la Giant, ja puc dir quines son les meves impressions pel que fa a les 29er!

 

Primer de tot diré que van de conya! la tracció és el seu punt fort, les pujades enpinades el seu punt feble, al principi costa acostumbrar-si, la pedalada a de ser més forta, i això implica un major desgast muscular, que passat en quilòmetres es tradueix en cansament! un cop llençada...apareix el factor inercia, la força es veu compensada en un moviment més ràpid! explicaria moltes coses més, però perquè enrollar-me si a aquestes alçades ja se'n a parlat molt i és evident que les 29 son ideals per terrenys díficils, a les  trialeres i al pla. El que tinc clar és que no descarto tornar-hi en un futur! però ara tinc curiositat per prova una cosa nova, una cosa que no està ni tan de moda com les 29, ni tan passat com les 26...

 

La 27,5 em sembla que donarà molt que parlar...de fet! jo, m'he tirat a la piscina! i tot i que no l'havia provat, ja la tinc a casa!! és tracta d'una Scott Scale 710 edició limitada Nino Shurter! només s'en han fet 200, a Espanya n'han arribat 20, i d'aquestes 20, 2 han caigut a la comarca de Lleida!! el cuadre està fabricat amb el millor carbono de la marca, i té un pes que no arriba als 10kg!

 

 

 

 

 Aquest cap de semana l'he tret a passejar, i m'he caigut de cul al veure com reacciona! quan t'hi pujes esperes trovar-te amb una roda petita, ja que vens d'una roda molt gran, però no és aixi, quan pedalejes per primer cop ja es nota la diferència, fent menys força, la bicicleta ja és mou i quan es tracta de fer una accelerada, un sol gest de força ja fa canviar la velocitat...en terreny puja-baixa és una maravella, amb una cadència còmoda ja va molt ràpida, i quan toca apretar, la bici surt com un cohet, cosa que amb la 29 resulta més difícil... les pujades fortes son el seu plat fort, amb una cadència més ràpida i més àgil puja sobrada i el cansament és menor!

Ara arribem a les trialeres! aqui és on hi havia el dubte...encara no he tingut molt temps per a donar una opinió del tot certa en aquest camp, però les sensacions son molt bones, i és que s'asembla més a la 29 que a la 26, tot i que és indiscutible que la primera dona més seguretat! 

 

És molt aviat per dir-ho, però em sembla que la 27,5 s'adaptarà millor a les meves necessitats, i tindrà les ventatges de les dos altres, però amb menys defectes!! i és que segur que els petits errors als llocs tècnics es veuran compensats a les fortes pujades i a les rutes llargues i cansades...

 

 

Rialb Btt Tour

Diuen que és la més dura de la comarca, i raó no els en falta...està organitzada pel Moto Club Segre, la gent del club dedica bona part de l'any a desbrossar i arreglar els senders perquè la gent s'ho passi de conya, el circuit d'aquest any se l'han treballat de valent!

 

                                      

                                                                      BON NÚMERO

 La sortida era de la platja artificial d'Ogern, cada any és surt d'un poble diferent, l'any passat de Tiurana, aquest cop d'Ogern i en teoria l'any que bé serà de Ponts. Just abans del tret s'ha posat a ploure, durant una estona ha parat, però més tard hi ha tornat amb més ganes. Als primers quilòmetres la gent anava com boja...jo no! sabia que em quedaven 80km per davant...així que opto pel "modo ahorro", primer un tros de pla...la gent va en grups, de cop, un monticle de grava per dispersar al personal...i per fi! la primera pujada, no s'ha tardat ni 5 minuts en fer la criva, després d'una bona estona pujant, sendero avall, els corriols estaven increibles, els llocs on hi havia terra la bici s'agafava un munt, en canvi als llocs on hi havia pedra havies d'anar amb peus de plom...per culpa de la pluja clar! una mica més enllà l'Albert Balagué estava al terra, sembla que s'ha trencat la clavícula, els bombers no tarden en arribar i com que hi ha gent de sobres continuo!

 

 

A partir d'aquí sol com la una! pistes rodadores...un tros molt llarg d'asfalt, puja i baixa...senders en pujada...i unes vistes espectaculars de la presa del pantà de Rialb! la trialera de baixada molt maca, la pujada a partir de Ponts ja no tant! a partir d'aquí s'ha fet més dur, el cansament passa factura, portem 40km, encara en queden 40 més i jo vaig de menys a més però pagant les conseqüencies d'anar a bon ritmet! ara ve un tros de sender molt llarg i una mica tècnic! sembla que guanyo una mica de terreny i agafo un grupet de 4, per desgràcia no sóc capaç d'aguantar el seu ritme als llocs on es tira de força bruta!! però amb la calma arribo a l'avituallament i menjo una mica de fruita (el meló era boníssim!), coincideixo amb un noi de Lleida, xerrant xerrant resulta que coneix al Marc Vilanova, diu que entrenava amb ell! no diu molta cosa més perquè ell apreta una mica més que jo i em deixa enrere! ja torno a estar un altre cop sol, però em va de conya...a lo mio! a poc d'arribar pique amb un paio...em mira de reull...el paso i em torna a passar! ara la pista s'ha convertit en un circuit de supercross! tot de bonys i forats...la seva doble va més ràpida, creuem un riu, l'aigua fins als genolls! després la pista és molt bona, queden dos quilòmetres i la rígida fa efecte!! vaig llençat i la doble no aguanta! entro el 13è amb un temps de 4 hores i 6 minuts! bocata de llangonissa...xerrada amb els coneguts...i cap a Tremp que està plovent!!

 

 

 

De port amb port i tiro perquè no m'he mort

 

Qui em diria a mi que acabaria fent aquestes animalades, és molt fàcil canviar d'hàbits! el que és difícil és ser constant... que t'agradi una cosa amb passió...i que siguis capàs de fer-la dia rere dia sense perdre la motivació!

 

N'he fet moltes...però la d'ahir la recordaré sempre! (com altres). Els nervis eren els mateixos que el dia d'una cursa, sabia el que m'esperava i la "mala companyia" del gran Marc Vilanova, el famòs David Riba, l'indiscutible Marc Altisent i el no menys bèstia Álvaro Rico eren un punt a tenir en compte! fa relativament poc que vaig en bici de carretera, i encara em queda molt per aprendre, però poc a poc vaig descubrint coses que fins i tot a mi mateix em sobten! La sortida d'ahir va ser genial, crec que tots ens ho vam passar igual de bé, tots vam tenir els nostres moments de debilitat i els nostres moments de màximes bones sensacions! la ruta era dura, Tremp-Moncortes-Gerri-Sort-Port del Cantó-Sort-Rialp-Portainé i tornar a baixar un altre cop passant per Peramea! la idea era reservar-me, pujar els tres ports a bon ritme i el resto xino-xano! (Tàctica aconsellada per la majòria), efectivament va ser així! al principi del primer port (el port del cantó) la por em va poder una mica i el ritme era molt baix (sort d'Alvaro que m'avisava de lo llarg que s'em faria), poc a poc veia que tampoc n'hi havia per tant...la pujada era sostinguda, i el ritme cada cop era més bo! al final vaig poder agafar a David i Marc i vam coronar el Cantó junts!

 

Baixant...per motius mecànics David va tenir que esperar-se a que li portessin una roda de recanvi, i los Marcs i jo vam començar el port de Portainé! al començament, Marc.V ja va desaparèixer! i Marc.A és va posar al meu davant! poc a poc veia com s'allunava! el seu ritme era bo, i jo, que soc "ahorrador"! em vaig guardar una mica. De menys a més cada cop anava més ràpid, cada cop em trobava més bé! i un altre cop vaig passar al davant amb el Marc no molt lluny! David va tardar una mica més, però va poder solucionar el problema i continuar la sortida sense perdres ni un km!

 

Només quedava tornar cap a casa, ja erem al punt més alt de tota la sortida! però encara quedava l'última pujadeta...amb el cansament a sobre i els 150km a les cames potser seria la més curta però la més difícil!

No sé el motiu...si els gels que em vaig fotre van fer efecte tots alhora...si l'entrepà que vam comprar a Sort duia alguna cosa especial o si l'aigua de la font de Sort porte algun ingredient secret! però de Gerri a Montcortes passant per Peramea vaig pujar com un tiro! no em feia mal res...estava cansat però tirava igual...i lo millor de tot és que potser va ser el tros que m'ho vaig passar més bé! bueno...no!! lo millor de tot va ser baixar de la Pobleta a Tremp a tot drap amb lo Marc Vilanova al davant tirant com un "poseso" i amb el vent de cul, a 60km per hora!! i també fer el repetxó del camping i de sota Talarn a darrere seu...com si no haguessim fet 190km! com si haguessim anat a gira a Pobla i ja esta!!

 

Gràcies per aquesta sortida èpica TrempBikers!!