El famós Trunfo

Ahir dissabte vam aconseguir tot un repte amb el Sergi, per fi em anat a fer el coll del Trunfo!! ja feia dies que em moría de ganes de fer-lo, la gent sempre em deïa que era molt difícil, i que les últimes pujades rarament es podien fer sobre la bici, pos bé!! raò no els i faltava, la pujada consta de 3 super-pujades!! la primera és la primera, i t'armes de valor sense mira a dalt...mires la roda fixament, i no aixeques el cap perquè saps que veure la pendent et matarà psicològicament...però amb una bona empenta és fa!! ara ve la segona...més dreta i més llarga, uff!! aquesta per molt que miris a la roda...si no tens unes bones cames i molta tècnica és molt molt però que molt difícil!! a mitja pujada vaig saltar de la bici!! vaig arribar fins dalt caminant, i un cop a dalt un altre cop a sobre, ja només en falta una!! la última és una mica menys dreta i amb curva, però tot i això vaig veure les estrelles. La pròxima vegada que i vagi potser tampoc la pujaré!! però estic segur que aconseguiré fer un metrets més abans de saltar de la bicicleta.

                 Ja començo a acostumar-me als 2 plats de la bicicleta de la Mònica, va molt i molt bé!!

La baixada per l'latre costat és millor del que la gent pintava!! tothom deïa que estava molt trinxat tot i que era un sender molt guarro!! de guarro res, està espectacular!! m'ho vaig passar molt bé!! per desgràcia de tornada cap a Tremp, a la trialera abans d'arribar a Aramunt Vell, vaig trencar el canvi, és va enganxar als radis i va pujar fins dalt!! per sort vam arribar a Aramunt i alli, vam trucar al cotxe d'assitència.

                           Ja només ens faltava pujar a St.Corneli, sembla que estigui alli a la vora...

Avui hem quedat amb Dani al túnel d'Erinya, ell a sortit molt d'hora de Tremp i a pujat a Pletaverda, i jo i Barri hem pujat per carretera fins a Serradell, però alli a començat a ploure a bots i barrals i com que Barri tenía que ser aviat a Tremp, a colat, i jo me quedat esperant al Dani sota el túnel!! la idea era pujar a Montsor però degut a l'aiguat que a caigut hem decidit baixar un altre cop per carretera, això si!! a tota pastilla!!

A les Paúles

Quin tros de cap de setmana!!!

Dissabte al matí sortida amb btt, pujada fins al mirador de l'Indi i baixada per la trialera del caragol, amb "xapussón" al llac incluït!! i a la tarda, de cop i volta...i sense tenir-ho previst, em trobo dins la furgo amb el Dani, l'Anna, l'Aran i la Noa!! direcció: l'Alta Ribagorça, allí es celebrava la duatló de les Paúles. Jo ja no comptava participar-hi, però de totes maneres vam cargar la meva bici, així podria seguir la cursa de ben aprop. Després de passar la nit a la furgo i de dormir com un tronc, sense sentir ni el més mínim soroll, ens hem llevat ben d'hora perquè el Dani havia de deixar les coses a l'organització, ells s'encarregaven de pujar-ho tot al punt de transició. Jo he sortit abans i he pogut veure quin ritme de cursa porta la gent que va a les primeres posicions (entre ells el Dani), i després d'una bona pujada fins a mitja muntanya m'he trobat el lloc on es feia la transició bici-córrer, i desde allí, es veia tota la serra per on passaven els corredors. Que dur...no es veia ni el cim per culpa dels núvols!!

Després d'esperar-me una estona, sentia per la radio de l'organització que ja faltava poc perquè arribes el primer...seguit del segon, el tercer...el quart, i el Dani!!! Venga cunyaooo que vas de conya!!quins nervis!! s'ha ficat el casco hi ha sortit a tota velocitat amb la seva 29...ja no l'he tornat a veure fins a l'arribada, on l'esperaven l'Anna i els nens, animant-lo a tope!! 

També em tingut temps per anar de compres, dinar a Benasque i passar-ho bé, sobretot, passar-ho molt bé!!

Gràcies per aquest cap de setmana tan...fantàstic!!

El primer Pletaverda

Tot i que avui la idea era anar a fer el coll del trunfo, la baixa del Xavi ens a fet canviar d'opinió...i al final em optat per pujar a Pletaverda, ni el Sergi ni jo i haviem estat abans, així que no sabiem el que ens trobariem.

La pujada fins a Sta.Engràcia a sigut facilissima!! de tants cops que l'he fet ja tot em passa més depressa i en un moment ets a dalt, passat el poble i encarats ja cap amunt em vist gent de la Unió Ciclista, uns més endarrerits que d'altres...i al capdevant, Mingo i Victor...els maquines del club!! amb ells hem fet petar la xerrada i ens han advertit de la dura ascenció fins a Pleta, ens han dit que hi havia trams on segur que baixariem de la bicicleta, dient-me això...jo anava guardant forçes!! al final, no ha estat tan difícil, el terreny estava perfecte i la roda s'agafava molt bé, xino-xano he pujat, a excepció d'uns 20 metres que la veritat és que si que eren drets i pedregosos.

A partir d'aqui ja ha sigut més xauxa, fotos...menja...beure...mirar..., la veritat és que està allà dalt imnotitza, la vista és una passada!! però tocava tornar a baixar...així que ens hem possat en marxa per baixar pèl bosc de Salàs, d'allí hem tornat direcció amunt cap a Pobla i d'allí hem saltat a la banda d'Aramunt, el que no teniem clar era de si allargar-ho una mica més pujant a Montesquiu...després de la pallissa de Pletaverda a un ritmet de no encantar-se puja a Montesquiu ja era bastant cansat, però ja que i som possats...endavant!! Total, 64km i 1940m de desnivell, Deunidó!!

La Fira

Bueno...diguem que la fira no l'hem vist gaire, però el cap de setmana de la fira ha estat molt intens, primer de tot ahir al matí, vam sortir amb l'Edu a pedalar un rato, com que ell no tenia gaira estona vam buscar una alternativa ràpida...pujar a les vinyes per tornar a baixar, però baixar per uns senders que ell no havia fet mai i que li van semblar "estupendos"!!com que ben d'hora ja tornavem a ser a Tremp, ell es va quedar a casa i jo vaig continuar una mica més el recorregut donant el tomb per palau i pujant un altre cop a Tendrui pel Pou del Gel, al final van sortir uns 38 quilometrets a bon ritmet.

A la tarda encara vaig disfrutar més...amb els cunyaos sempre aprenc coses noves, llocs super macos!! i senders i camins que jo mai hauria dit que hi eren...és increible la vista que tenen per aquestes coses, i per altres també, el Dani no té por a res i no dubta ni un moment en tirar-se per llocs que possen els pels de punta, i l'Anna i jo ens el mirem sempre alucinant de les "filigranes" que fa!!

 

 

Avui diumenge no ha estat menys, tomet per la fira al matí i un altra vegada sobre la bicicleta a la tarda, aquest cop l'Anna i l'Aran han pujat amb cotxe per trobar-nos una mica més amunt de Tremp, on hem passat l'estona tirant-nos per uns terraplens de terra roja amb les bicis i corrent. Veure l'Aran com juga és un regal!! quan ens hem cansat i el cel s'ha tapat de núvols negres hem tornat a baixar pel sender que dona sota Talarn i amb quatre gotes de no res ja hem tornat a fer cap a Tremp, on es tornava a respirar ambient de fira...

La Catigat

Eterna, així definiria la Catigat!! i ens pensavem que seria fàcil...el que és fàcil és dir que serà molt planeta...que serà ràpida...i que no serà cansada!! tot el contrari!! per començar no hi havia ni un sòl quilòmetre que estigues sec, tot era fang i entre trilles i roderes costava molt pedalar!! es notava un munt que la gent que venia estava acostumada a rodar a un mateix ritme i que la majoria dels participants venien del mòn de la carretera, de fet es veia perqué tothom anava fent relleus, i el que es quedava sòl...pillava!!! no hi havia descans, les cames anaven tota l'estona fent força sense afluixar el ritme, i com més quilòmetres...més cremaven les cuixes. Fins al km 80 més o menys tothom anava en grup...però a partir d'allí em sembla que tothom ha pensat en deixar enrere al del darrera. S'ha fet molt companyerisme i la gent s'ha ajudat molt, però quan han arribat els últims quilòmetres...allò ha sigut Can Pixaaa!! tothom anava a per totes, i jo que estava destrossat...he tret forçes d'on no en tenia  i m'he possat a rebufo d'un, al final la cadena ja feia molt soroll i anava tirant l'aigua del botellin al plat perqué molta gent havia trencat degut al fang i tenia por de que a mi em passes el mateix, però al final tot a sortit bé!!

En total hi ha hagut uns 380 participants, dels quals una mica més de 200 han fet la ruta llarga de 100 km i jo molt satisfactoriament he fet el 34 amb un temps de 3 hores i 48 minuts!! no hi ha dubte que ha sigut una bona manera de passar el diumenge i d'agafar una mica més de fons!!

Aqui la classificació:
https://www.inscripcions.cat/access.php?page=operacions/classificacions.php&codi_cursa=catigatpladurgell2012

La ruta dels Salvatges

Si l'any passat va ser maca, aquest any encara ho ha estat més!!

Abans de sortir ens comunicaven que la nit abans havia estat plovent, i que segurament hi hauria més fang del esperat. Per sort no ha sigut així, el terreny estava fabulós, les pistes estaven enxarcades i els corriols humits, però tot el recorregut ha estat collonut!!

Alhora de la sortida el cotxe de bombers s'ha possat al davant per impedir que la cursa no començes fins a la sortida del poble, molt ràpid, s'ha fet un grup capdevanter que anava tocant el paraxocs del cotxe d'assistència i jo m'ho mirava des de darrere, un cop s'ha apartat la pick-up tothom ha apretat el ritme i jo he intentat seguir el primer grup tant com he pogut, fins que al cap d'uns 5 quilòmetres.. "bon voyage", me quedat més sòl que la una!!, per sort m'ha anat de collons, al primer corriol ningú m'ha fet nossa (i jo tampoc he fet nossa a ningú), així que he agafat el meu ritmet i xino-xano he anat fent, ve la primera pujada dreta...s'em enganxa la cadena, s'em mou el canvi, però en 3 minuts ho soluciono i continuo, adelanto gent i apreto, vec que vaig molt bé i em trobo amb força, així que em salto l'avituallament, ara toca disfrutar!! recordava de l'any passat que venia un sender en baixada molt maco, i le fet, disfrutant al màxim en companyia d'un altre noi que anava al mateix ritme que jo, fins al desviament de la ruta llarga ha estat molt entretingut, el temps m'ha passat super depressa, així que la primera pujada de la ruta llarga la pujo tan fort com puc, després ho he pagat i he tingut que afluixar el ritme, però tot i així vaig fent, miro enrere i endavant i no veig a ningú, no sé si és bo o dolent però jo vaig tirant, al tercer avituallament paro i em menjo un plàtan. Torno a donar al desviament de la "mitja-llarga" vec més bicis que venent de la mitjana, en algún lloc em molesta algú, però sòc pacient i m'espero, de cop miro de reüll i veig que només falten 2 km, ja es veu Benabarre!!GASSSS que ja hi som!!!He acabat els 62 km en un temps de 3 hores i 8 minuts, la posició no la se...encara no han sortit les classificacions.

Durant el recorregut he trobat al Jabvier (com diu el Dani) que m'ha donat ànims dient-me que anava molt bé!! i que per desgràcia ha trencat el canvi quan anava dels primers, això si que és una putada!! si vas enrere és igual...però quan vas al davant apretant amb els millors...és una tocada de nassos!!

El Xavi Vilanova tampoc a tingut molta sort...s'ha quedat sense frens en el millor tros del recorregut i a més ha trencat un parell de radis, però amb 2 collons a acabat els 41km del circuit mitjà, i diu que s'ho ha passat d'allò més bé!! l'any que ve repetirem segur!!

Si haig de possar una pega de tot això... és que aquest any no han pogut vindre els meus dos "mentors" i cunyats, Dani i Anna, el pròxim any espero que pogueu venir!!

Hivernal de Cervera

Hivernal?? serà primaveral no??

Molt maca la cursa d'avui!! i molt dura també, me llevat super aviat i he arribat a Cervera amb els ulls enganxats, tot degut al canvi d'hora, amb la tontería he dormit 4 hores de no res!!

La cosa ha començat molt bé, tot planejant s'ha anat fent grups reduïts de gent i jo m'he posat en un grup que apretava força bé, hem aguantat tots 5 fins que el camí s'ha fet estret i ha arribat el primer sender de pujada. Tota la cursa ha estat plena de corriols molt tècnics que m'han fet baixar de la bicicleta i m'han fet estar a punt de caure, per no dir, que potser només un 20 % han sigut pistes amples on podies "descansar". Poques vegades he tingut moments per parlar amb la gent, tothom anava a la seva i era molt difícil adelantar en els llocs més estrets, però en un tros de pista molt ampla i llarga que planejava  he adelantat a un grup de 3 que quan m'han vist passar, ho han sapigut aprofitar i se'm han enganxat a "rebufo", quina sensació més extranya...no podia parar de mirar de reull i per sort no he tardat massa en allunyar-me d'ells. Tot ha passat molt depressa menys els últims 10 km, que han sigut la tira d'exigents, plens de pedres...branques...fulles...en fi... llocs en els que s'anava molt a poc a poc i que no s'abansava res. Es veia Cervera a lo lluny però cada cop canviava la direcció del corriol i tornavem a allunyar-nos, al final  l'última pujada l'he fet en grup i darrera la segona classificada, fent el 32 amb un temps de 2h 45 min.

I l'última pujada...

http://connect.garmin.com/activity/161473200