Els 2 Montsecs

Ahir dissabte vam agafar més aigua de lo habitual i algo per picar i ens vam encarar amb Sergi i Xavi cap al Montsec de Rubies!! Saviem que era una ruta que ens cansaria, buscavem fer algo llarg i ho vam fer.

L'anada fins al pont de sota Llimiana és plana, passat aquest punt comença una lleu pujadeta que ja no para fins arriba a Hostal Roig, però que tampoc és excesivament dreta...és a partir d'allí on començes a tocar el canvi, on les cames ja cremen i les pedres molesten, on ningú parla i tothom fa la seva!! no és molt pendent...però si és fa llarg i la calor se fa molt agoviant, com picava el sol al clatell!! per sort també hi havia trams de molta hombra, com s'agraeix!! alhora de la pujada tot va ser xauxa, parades, rialles, i en un plis-plas ja erem a dalt, el pitjor va ser la baixada!! punxades i llantassos per totes bandes, quin desastre!! la pista era molt trencada, hi havien rocs per totes bandes i era facilíssim pillar, en fi...al final vam arribar un altre cop a la carretera i vam tornar per la banda de Vilanova, Toló, Merea, Els Obacs, Vilamitjana i per fi Tremp!! la tornada per carretera a les 4 de tarda amb tota la solana va ser horrible!! Però vam arribar ben cremats amb 80 km a l'esquena, 1740 m de desnivell acomulat i 4 punxades!! casi na...

Aquest matí, canvi de bicicleta...i canvi de companyia!! Ahir quan vam quedar amb el Dani, vam dir de fer poca cosa... però de poca cosa res!! em deixat el cotxe a Moror i em pujat fins a Beniure per carretera, d'allí em agafat una pista que s'enfilava cap al Montsec d'Ares, una pista molt trencada, amb moltes pedres i molta sorra fina!! com pujava la rígida per allí!! la veritat és que era dret però també hi havia llocs per agafar aire i tornar a agafar empenta, així que no s'em ha fet gens pesat. El últim "repechón" si que s'ha fet dur!! rocs molts grans i dret a collons, difícil, molt difícil, però seguir la rodera del Cunyao va de lujo...ell si que en sap i m'avisa dels perills i de les dificultats. Un cop a dalt hem mirat com es tiraven en parapent, hem menjat, hem fet fotos, i hem decidit continuar l'excursió. Jo que ja hem pensava que era tot baixada, de cop i volta hem trobo davant d'un subidon del copón!! on he tingut que baixar de la bici i on he vist al Dani com pujava esgarrapant roda i fent de les seves...inexplicable!!

La baixada ha sigut molt maca, però també molt dura, rocs per tot arreu!! llocs drets, curves molt tancades, més i més rocs..., hortigues, més rocs...això si!! tot acabat de desbrossar!! amb la rígida he arribat a baix amb els canells destrossats, i els antebraços treient fum, avui he pillat com el que més!! però encara m'han quedat forçes per apretar els últims quilòmetres fins arribar al cotxe!!

PUNTUACIÓ DE LA SORTIDA: UN 11 SOBRE 10!!