Qui em diria a mi que acabaria fent aquestes animalades, és molt fàcil canviar d'hàbits! el que és difícil és ser constant... que t'agradi una cosa amb passió...i que siguis capàs de fer-la dia rere dia sense perdre la motivació!
N'he fet moltes...però la d'ahir la recordaré sempre! (com altres). Els nervis eren els mateixos que el dia d'una cursa, sabia el que m'esperava i la "mala companyia" del gran Marc Vilanova, el famòs David Riba, l'indiscutible Marc Altisent i el no menys bèstia Álvaro Rico eren un punt a tenir en compte! fa relativament poc que vaig en bici de carretera, i encara em queda molt per aprendre, però poc a poc vaig descubrint coses que fins i tot a mi mateix em sobten! La sortida d'ahir va ser genial, crec que tots ens ho vam passar igual de bé, tots vam tenir els nostres moments de debilitat i els nostres moments de màximes bones sensacions! la ruta era dura, Tremp-Moncortes-Gerri-Sort-Port del Cantó-Sort-Rialp-Portainé i tornar a baixar un altre cop passant per Peramea! la idea era reservar-me, pujar els tres ports a bon ritme i el resto xino-xano! (Tàctica aconsellada per la majòria), efectivament va ser així! al principi del primer port (el port del cantó) la por em va poder una mica i el ritme era molt baix (sort d'Alvaro que m'avisava de lo llarg que s'em faria), poc a poc veia que tampoc n'hi havia per tant...la pujada era sostinguda, i el ritme cada cop era més bo! al final vaig poder agafar a David i Marc i vam coronar el Cantó junts!
Baixant...per motius mecànics David va tenir que esperar-se a que li portessin una roda de recanvi, i los Marcs i jo vam començar el port de Portainé! al començament, Marc.V ja va desaparèixer! i Marc.A és va posar al meu davant! poc a poc veia com s'allunava! el seu ritme era bo, i jo, que soc "ahorrador"! em vaig guardar una mica. De menys a més cada cop anava més ràpid, cada cop em trobava més bé! i un altre cop vaig passar al davant amb el Marc no molt lluny! David va tardar una mica més, però va poder solucionar el problema i continuar la sortida sense perdres ni un km!
Només quedava tornar cap a casa, ja erem al punt més alt de tota la sortida! però encara quedava l'última pujadeta...amb el cansament a sobre i els 150km a les cames potser seria la més curta però la més difícil!
No sé el motiu...si els gels que em vaig fotre van fer efecte tots alhora...si l'entrepà que vam comprar a Sort duia alguna cosa especial o si l'aigua de la font de Sort porte algun ingredient secret! però de Gerri a Montcortes passant per Peramea vaig pujar com un tiro! no em feia mal res...estava cansat però tirava igual...i lo millor de tot és que potser va ser el tros que m'ho vaig passar més bé! bueno...no!! lo millor de tot va ser baixar de la Pobleta a Tremp a tot drap amb lo Marc Vilanova al davant tirant com un "poseso" i amb el vent de cul, a 60km per hora!! i també fer el repetxó del camping i de sota Talarn a darrere seu...com si no haguessim fet 190km! com si haguessim anat a gira a Pobla i ja esta!!
Gràcies per aquesta sortida èpica TrempBikers!!
